A YHWH Nailgun només li calen 21 minuts per neutralitzar tot allò que creies saber sobre la música rock. Aquesta és la durada de 45 Pounds, el seu àlbum de debut, que va sortir a la venda l’any passat via el segell de culte londinenc AD93 (casa al seu torn d’artistes com James K i Moin).

Amb una intricada mescla de veus estripades, percussió estrident i un entrellaçament indesxifrable de sintetitzador i guitarra, aquest quartet novaiorquès amb arrels a Philadelphia va néixer com un projecte durant el confinament del bateria Sam Pickard i el vocalista Zack Borzone. Tot això cobra sentit en veure’ls en directe, amb el guitarrista Saguiv Rosenstock i el teclista Jack Tobias concentrats i relaxats a banda i banda de l’escenari, allunyats de la voràgine que es gesta al centre a les mans del seu carismàtic líder i el potent bateria.

Sovint sonen com una banda que lluita contra si mateixa, esforçant-se per escapar dels límits dels seus propis temes i instruments; una espècie de contorsionisme musical. En aquest sentit, són els successors de grups com Cabaret Voltaire i This Heat, Battles i Gang Gang Dance, que busquen desafiar les idees preconcebudes sobre el que pot arribar a ser una banda ‘en viu’.

Aquesta capacitat per a la imaginació, sumada a l’enorme intensitat dels seus directes, els converteix en un ingredient ideal per a Sónar enguany.