Si a Sónar+D celebrem les maneres en què els humans interactuem amb les màquines de forma artística, no podem deixar de banda la pràctica del live coding: és l'única manera en què l'ordinador es converteix en un veritable instrument. Quan fas servir DAWs com Ableton o Logic no fas música amb l'ordinador, fas música amb uns instruments que viuen a dins de l'ordinador.

Per això hem convidat Roxanne Harris (@alsoknownasrox), artista, investigadora i músic programadora. Llicenciada en Informàtica i Música per Yale, membre activa de Livecode.NYC i fellow de la Processing Foundation, on ha desenvolupat Ephemeral Experiments, una eina per capturar i analitzar el procés del live coding que converteix cada tecla i cada moviment de ratolí en visualitzacions 3D de les decisions creatives en temps real. Perquè el live coding és per definició efímer: passes la nit construint alguna cosa que no tornarà a existir exactament igual.

A Sónar+D farà una sessió en dues parts. La primera planteja la programació com una pràctica corporal i improvisacional, configurada per restriccions, affordances i comportaments emergents dels sistemes. La segona deriva en una performance en directe en què els processos que normalment queden ocults (fluxos de senyal, decisions algorítmiques, interaccions en xarxa) es fan perceptibles com a so i imatge, tractats com a matèria mal·leable.

És una demostració de com es pot fer art des de la vulnerabilitat, amb el codi visible per a tothom i sense xarxa de seguretat, però també una pregunta de fons: on resideix l'agència dins dels sistemes mediats tecnològicament? Què queda de l'expressió humana quan és canalitzada a través del codi, la infraestructura i els fluxos de dades?