La relació entre la IA i la música és tan antiga com la pròpia IA ( i el pionerisme en aquesta matèria) ve de llocs molt diferents, pren formes molt diverses i respon a intencions molt variades. Nao Tokui n'és un exemple perfecte. Artista, DJ i investigador, ja produïa música amb IA durant el seu doctorat a la Universitat de Tòquio a principis dels 2000, incloent-hi el seu àlbum de debut i una col·laboració amb Nujabes, el llegendari productor de hip-hop japonès. El 2009 va fundar Qosmo, un laboratori de creativitat, IA i música que l'ha portat al MoMA, el Barbican o el mateix Sónar+D. Avui lidera Neutone, una empresa dedicada al desenvolupament d'instruments musicals basats en IA, i és autor de Surfing Human Creativity with AI, el seu primer llibre en anglès sobre IA i creativitat.

La innovació (i bona part de l'art digital) sorgeix de fer servir eines existents de la manera incorrecta: és aquest desviament el que força nous camins i nous resultats. La tesi de Tokui és que hi ha instruments que resisteixen les intencions dels seus dissenyadors, i que aquesta resistència és precisament el que manté viva la pràctica artística en l'era de la IA generativa. És el que es proposen les eines que impulsa des de Neutone — Neutone FX, host universal per a models d'àudio en temps real, i Neutone Morpho, el primer plugin comercial d'IA d'àudio en temps real entrenable — instruments pensats no per generar resultats òptims, sinó per ser desviats, forçats, mal utilitzats amb intenció. Tokui porta més de dues dècades navegant aquest territori (i sap exactament on són els esculls).

part of AI & Music powered by S+T+ARTS