Mónica Rikić és programadora creativa, artista electrònica i educadora, però sobretot una creadora incansable. Guardonada amb del Premi Nacional de Cultura de Catalunya l’any 2021, la seva obra es basa en la creació de robots estranys i criatures mecàniques, elegantment construïdes amb materials simples i programades amb mestria per cobrar vida i seduir-nos amb els seus moviments i comportaments.

Els darrers anys han estat sens dubte importants per a la seva carrera. Amb Somoure -un projecte que va iniciar durant una residència S+T+ARTS en col·laboració amb HacTe a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI CSIC-UPC)- s’ha endinsat en el món de la robòtica social i assistencial des d’una perspectiva interdisciplinària i, sobretot, crítica. Es pregunta per què el debat sobre la implementació de la robòtica en les cures se centra tant en la seva acceptació social en lloc d’abordar els problemes estructurals que l’envolten, com la precarietat de les treballadores de la cura o la progressiva privatització de tot el sector, entre d’altres. En lloc de presentar la robòtica com una solució neutral, Somoure utilitza l’experimentació artística per qüestionar com es dissenyen les tecnologies assistencials, a qui serveixen i quines formes de dependència i autonomia produeixen. El projecte redefineix les cures des de la submissió cap a la resistència, com un acte d’autonomia, vitalitat i imaginació ciberfeminista queer.

A Sónar+D, presenta el seu treball en un format que es mou entre la conferència, la performance i la demo, acompanyada dels seus robots i envoltada de càmeres que ofereixen primers plans i mirades íntimes al seu ús de la tecnologia com a pràctica de cura. Una manera suggerent i creativa -molt pròpia de la Mónica- d’abordar un tema complex.