Keiken (経験) significa "experiència" en japonès, i és exactament el que busca aquest col·lectiu artístic: construir experiències que conviden a ser viscudes amb tots els sentits. El seu treball es mou amb fluïdesa entre videojocs, instal·lacions, vídeo i performance, i sempre amb una mateixa obsessió: imaginar futurs possibles a través de la narració, el cos i les tecnologies empàtiques. Guanyadores del Lumen Prize (2024) i el Chanel Next Prize (2021), i artistes en residència a Somerset House de Londres, han exposat al KANAL-Centre Pompidou, la Biennal d'Hèlsinki, el Wellcome Collection i la Biennal de Venècia, entre molts d'altres.

Però el projecte que ens ha captivat més és el que no sempre apareix als comunicats de premsa: la seva recerca sobre accessibilitat i inclusió, desenvolupada en diàleg amb comunitats diverses, incloent persones DeafBlind (sord cegues), i en conversa amb una tradició japonesa de videojocs dissenyats per a persones cegues que funcionen exclusivament a través del so. Aquesta línia de treball cristal·litza en Morphogenic Angels, un univers obert i col·laboratiu que indaga com es transformen la comunicació, la identitat i l'entorn quan la percepció no està centrada en la visió o el llenguatge. 

A Sónar+D, Keiken presentarà la seva pràctica com la creació de sistemes de mons perceptius: mons configurats per maneres diferents de sentir i experimentar la realitat. En lloc de partir d'una perspectiva única i compartida, el seu treball explora com poden coexistir múltiples lògiques perceptives, cadascuna generant la seva pròpia comprensió del món, i es pregunta com es podrien dissenyar els mons, les tecnologies i els sistemes socials del futur perquè acullin aquesta pluralitat.

No es pot explicar amb paraules, cal ser hi en persona posant hi tota l'atenció, perquè l'escolta atenta és, en el fons, una forma radical d'empatia. Com deia Pauline Oliveros: camina tan silenciosament que les plantes dels teus peus es converteixin en orelles.