Quan li demanem a Wassim Z. Alsindi que ens faci cinc cèntims de la seva conferència “Utopia & Computation” ens respon amb una cita del pensador Mark Fisher: “Mentre les animadores del capital criden sense parar, els anticapitalistes no han estat capaços d’articular una alternativa coherent. La producció de noves ficcions econòmiques i científiques es, per tant, un imperatiu polític urgent”

Des de 0xSalon, Alsindi ofereix un dels marcs més rigorosos per pensar com es construeixen el valor, el sentit i la xarxa a internet, qüestions que donem per fetes quan en realitat son la base de tot el que ve després. La seva pràctica creua filosofia, criptografia i història de la cibercultura per fer una pregunta incòmoda: que va passar amb les promeses radicals dels anys 90?

A Sónar+D presenta una conferència que recorre aquesta metamorfosi. El ciberespai va ser, fa només unes dècades, una nova frontera: una zona de promesa anàrquica on les cultures tecnològiques apuntaven a una sortida radical de l'autoritat. Des del Setembre Etern d'internet, aquell horitzó utòpic sembla haver-se esvaït - o pitjor, haver-se transformat en els jardins emmurallats del tancament digital que ens envolten avui. La xerrada traça com les fantasies de llibertat dels primers cypherpunks han mutat fins a convertir-se en l'actual moment tecnoautoritari, on eines computacionals com la criptografia o la intel·ligència artificial són alhora armes del poder i mitjans de resistència per a qui en queda al marge.

La pregunta de fons: podem inventar estratègies per recuperar els futurs perduts, repensant les nostres relacions amb la imaginació, la tecnologia i el poder?