Noti_ (6).png
30/04/2026Cabines telefòniques abandonades, braços robòtics, confessionaris digitals i llocs web etruscos: presentem el programa expositiu de Sónar+D 2026

Enguany, el programa expositiu de Sónar+D s’estén per tota la Llotja de Mar, omplint els diferents espais de l’edifici gòtic i neoclàssic de tecnologia lúdica, dissenys innovadors i projectes de recerca futuristes.

 

El programa es divideix en dues seccions. A Expo+D, trobaràs exposicions interactives, demos en directe i prototips creatius amb els quals podràs interactuar, mentre que Installations presentarà obres d’art a gran escala que abasten creativitat digital, arts visuals i escultura cinètica.

 

Visita la pàgina d’Exposició o el microsite específic d’Expo+D (on podràs filtrar per categoria) per obtenir més informació o continua llegint per conèixer el desglossament complet de les 38 diferents creacions que trobaràs a Sónar+D 2026 enguany...

 

Installations: creativitat digital en un entorn gòtic i neoclàssic

 

El programa Installations porta la creativitat digital a la Llotja de Mar amb quatre obres que reconfiguren i redefineixen l’espai que les envolta.

 

 

El primer que veurà el públic en entrar a Sónar+D 2026 és una pantalla gegant en la qual un braç robòtic pinta a l’aire: en col·laboració amb OFFF, portarem Astral Twin, de l’estudi de Brooklyn Volvox Labs, al pati de la Llotja de Mar. Situada a una sala a part, la instal·lació interactiva From0 de l’estudi belga Superbe utilitzarà el so i el moviment per reflexionar sobre la versatilitat del llenguatge. 

 

 

També a la planta baixa es trobarà 2147: A Voice from the Future de Qs Ventures, una cabina telefònica aparentment abandonada i coberta de molsa i vegetació. Podràs entrar-hi per conversar amb una IA que representa el superorganisme viu de la Terra. A dalt, al nou Àgora+D, l’estudi creatiu berlinès AUSGANG aportarà un toc de futurisme cibernètic a Sónar+D, amb cables en forma de tentacles grimpant per les parets i un inhibidor de senyal desactivat en protesta contra les lleis que ens prohibeixen bloquejar la cobertura dels telèfons mòbils.

 

Expo+D: on la tecnologia cobra vida

 

Organitzada en set categories i repartida per diferents espais, Expo+D mantindrà l’esperit de Project Area, centrant-se en creacions interactives que conviden a la reflexió. Enguany, es posarà l’accent principalment en exposicions alegres i lúdiques, que ens convidin a qüestionar la nostra relació amb la tecnologia, amb els altres i amb el món que ens envolta.

 

Sent una de les tres temàtiques principals de Sónar+D enguany, les obres que es puguin trobar a Digital Gardens and Dark Forests mostraran els racons més recòndits i esotèrics d’Internet, lluny de la mirada dels interessos corporatius i la vigilància estatal. Els creadors que exposin aquí no es limiten a criticar les grans tecnològiques, sinó que estan construint racons personals i artesanals del ciberespai com a acte de rebel·lió.

 

 

L’artista d’origen coreà Yehwan Song posa al descobert la fantasia d’Internet com a ‘espai lliure’, introduint friccions i distorsions en les interfícies d’usuari. Fountain utilitza un doll d’aigua per il·lustrar la naturalesa repetitiva de les nostres interaccions amb els telèfons mòbils, mentre que Cry Don’t Cry emmascara les llàgrimes de l’usuari amb una allau de finestres emergents. Cabinet of Refusals, de Tega Brain i Sam Lavigne (presentat per NewArtFoundation), reuneix quatre peces digitals esquitxades d’humor absurd que indaguen en la cobdícia corporativa, el culte a la productivitat i el nyap de la IA. RECEIPTS, d’Eliza Struthers-Jobin & Araya Wongwan, mostra a què ens comprometem realment quan fem clic a ‘Acceptar’ en els Termes i Condicions d’una pàgina, mentre que PPP I: Post-Physical Protocol, de Park Sunmi -presentada per Arts Korea Lab-, il·lustra l’explotació dels repartidors.

 

 

Hem aconseguit un iMac vintage per exposar l’obra de Richard Lewei Huang & Yufeng Zhao en condicions fidels a l’època. Banner Depot 2000 és un arxiu amb més de 22.000 bàners publicitaris online de finals de la dècada de 1990 que també permet als usuaris crear els seus propis bàners poètics. Look Up, de Wei-Fang Chang, explora la memòria, projectant vídeos dels antics habitatges de l’artista, generats mitjançant Google Maps, sobre el cap de l’usuari. Remuntant-nos encara més enrere, 𐌘𐌄𐌓𐌔𐌖 - phersu.net, d’Exercitia Spiritualia Animae, és un lloc web laberíntic i oníric escrit parcialment en etrusc. Sara Gallego-Alarcón -antiga alumna del Màster en Arts Digitals i Tecnologies Creatives de La Salle Campus Barcelona- dona la volta al guió i imagina com seria el nostre present digital després de milers d’anys de decadència i degradació amb Linaje Recursivo.

 

 

La tecnologia ha donat pas a noves maneres d’explicar històries, des de futurs especulatius fins a narratives quàntiques. En el marc de Plot Twist, tres obres -molt diferents entre si- mostren com ha canviat la manera d’explicar històries en l’era digital.

Com a part del showcase d’Arts Korea Lab, Project Shininho de Yaloo és una experiència multimèdia de construcció de mons que reimagina una àvia de 86 anys com a una estrella del K-pop i una pirata: diguem que cal veure-ho per creure-ho. Un documental behind-the-scenes explora la creació de The Talk, una performance conceptual que combina un programa d’entrevistes de televisió amb música en directe, co-comissariada per TIMES. Quantum Compass, del Barcelona Supercomputing Center, utilitza la tecnologia quàntica com a metàfora per explorar com construïm el significat i interpretem la informació.

 

Allò misteriós, inexplicable i inquietant s’uneixenallò digital i algorítmic en Digital Occultism, amb obres que fusionen allò diví i espiritual amb la tecnologia moderna.

 

Lola Liñán Fernández ens convida a confessar els nostres pecats davant Yung Beef o Rosalía amb Divine Device: fins i tot ha construït un confessionari per acompanyar el seu rosari digital. Fortune Robot, de Liz Melchor, escriu profecies absurdes i poètiques amb una cal·ligrafia preciosa, utilitzant una tecnologia mecànica més senzilla que la d’un rellotge de polsera; Witness Node, desenvolupat per Marta Minguell Colomé, revela l’antiga saviesa computacional que subjeu a l’endevinació. I dos projectes presentats com a part del takeover d’Arts Korea Lab exploren l’espiritualitat digital: Bardo, de Jihyo Eom, contrasta el desplaçament infinit de les xarxes socials amb l’estat intermedi entre la mort i el renaixement en la filosofia budista; i Personal Pantheon: Oracle, de Lee Hyunmin, reimagina l’altar de taula per a l’era moderna.

 

I si, en lloc de mantenir-nos enganxats a les pantalles, la tecnologia ens ajudés a connectar amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta? Aquesta és la pregunta que plantegen les obres exposades a la secció Sense and sensitivity.

 

 

El compositor experimental i artista Leon Eckard ha creat uns auriculars que es poden dur posats i que pretenen recrear la forma en què un ratpenat percep el món, responent així una pregunta que va plantejar per primer cop el filòsof Thomas Nagel el 1974. HOMEOSTATIC ATMOSPHERE, una instal·lació interactiva de l’estudi barceloní ODD SPACES, mostra com la molsa respon als canvis de llum generant so.

 

Arts Korea Lab presenta dues obres que reaccionen al seu entorn. Machina Sapiens, de Gyomyung Shin, detecta les fluctuacions electromagnètiques del seu entorn i les transforma en so i moviment, mentre que Heliotropic Dwelling, de Joongmin Lee, respon a la llum inspirant-se en el comportament dels percebes.

 

En la mateixa línia, l’exposició Curiosity: Learning out of boredom d’Internet2 -organitzada en col·laboració amb TIMES- compta amb dues càmeres que escanegen constantment la sala a la recerca de nova informació, mostrant com l’avorriment i la curiositat no són més que les dues cares d’una mateixa moneda.

 

I enguany l’amor serà present a Sónar+D gràcies a Flira, una creació de Maxima Walthes, Felix Henke i Melissa Heim. Els usuaris responen en silenci a una sèrie de preguntes mentre porten posat un casc EEG, que analitza les seves ones cerebrals i després els mostra els seusmatches’.

 

La nova generació d’instruments no té cordes i alguns ni tan sols tenen botons. Weird Gear presenta tres models que reinventen el procés de fer música. 

 

 

Els músics experimentals italians Passepartout Duo han col·laborat amb l’empresa berlinesa KOMA ELECTRONIK per desenvolupar Haloplane, un sampler de microloops intuïtiu -similar a un theremin- que permet als músicsdibuixar’ el so. El brc cube del Brainwave Research Center és un controlador MIDI sensible al tacte i al moviment que s’integra a la perfecció en una configuració Eurorack, mentre que Pol Olivares Ceniceros, del Màster en Arts Digitals i Tecnologies Creatives de La Salle Campus Barcelona, ha creat un instrument que escaneja pedres, plantes i molsa i els converteix en so.

 

La nostra fascinació pels patrons troba el seu reflex en la seva presència en la naturalesa, tant de manera visible com invisible. Mitjançant la programació creativa, els algorismes i l’art computacional, els i les artistes que exposen a la secció Patterns, please han creat obres que reflecteixen l’amor de la humanitat pels motius, la repetició i l’estructura.

 

 

Comença la teva col·lecció d’art generatiu amb Generative Art 1€, de Niklas Roy. Introdueix una moneda, observa el traçador a la pantalla i prem el botó quan estiguis llesta per imprimir. Presentada per Arts Korea Lab, Dance Gacha Machine requereix una mica més d’interacció. El sistema de coreografia generativa basat en IA de 6DOFAMINE crea una rutina de ball a partir de les indicacions de l’usuari i, a continuació, puntua la seva interpretació d’aquesta rutina. 

 

 

L1NK, d’Agoston Nagy, és una instal·lació basada en algorismes que genera patrons repetitius però dinàmics mitjançant llum i so, mentre que HIDDEN ORDERS_Microstructural Machine, de SHIO, fa visibles a simple vista els patrons ocults del món natural. 

-- 

Per tercer any consecutiu, AI & Music powered by S+T+ARTS presenta l’últim en tecnologia d’IA i música, amb hardware i software que treuen el màxim partit a la intel·ligència artificial. 

La peça liberated frequencies, de Keigo Yoshida, pretén alliberar-nos de l’escolta ‘amb plaer’: utilitza sensors d’EEG per monitorar la nostra resposta als sons agradables i, a continuació, els transforma en paisatges sonors cada cop més incòmodes. 

 

 

Google DeepMind torna a Sónar+D amb un conjunt d’eines basades en intel·ligència artificial per a la música, entre les quals s’inclouen Magenta RealTimeLyria 3 ProducerAI. La comunitat creativa IRCAM Forum, amb seu a París, també torna, aquest cop centrant-se en l’eina de composició sonora espectral ASAP, així com en la seva eina RAVE, tot un referent al sector. 

 

 

ANIMA, desenvolupat per David Dalmazzo, permet als productors experimentar amb la composició microtonal sense necessitat de plugins: l’única cosa que es necessita és un navegador d’Internet. I Refractalizer, de DataMind Audio, permet fragmentar el so i recompondre’l en noves formes: l’equivalent sonor del kintsugi.  

 

 

Sónar+D 2026: tickets ja a la venda a partir de 15 € 

El programa expositiu estarà disponible a Sónar+D 2026, a la Llotja de Marde 10:00 a 21:00 tant el dijous 18 com el divendres 19 de juny

L’única manera de veure totes aquestes peces i creacions -a més de gaudir de dos dies complets de xerrades, taules rodones, performances i activitats de networking- és amb un ticket separat de Sónar+D o amb un SonarPass+D. Aconsegueix ara el teu a la nostra pàgina de tickets