Si la música de Koreless és d’escolta de saló o per posar-se a suar és difícil de dirimir. Sona a clàssica contemporània, a ambient o a vaporwave tant com a garage, a trance o a qualsevol cosa que s’allunyi de tot això. El gal·lès Lewis Roberts ha aconseguit quelcom que pocs aconsegueixen: que el públic el reconegui en només un parell de (no)beats. Molta culpa té Agor, un àlbum-debut amb el qual es va obsessionar fins a perfeccionar-lo a l’extrem. Molts dels seus talls sonaran al seu misteriós directe, en el qual gairebé no se’l veu sobre l’escenari agitant objectes i fent màgia darrere de sintetitzadors. Amb Koreless, un mai sap si està davant un nostàlgic o davant un avançat al seu temps.