El duo format per Victor Nubla i Juan Crek són història viva de l'underground de Barcelona i l'avantguarda d’Espanya. Insubornables, irreverents, avançats al seu temps i operant sempre a la contra, Macromassa són d’alguna manera els nostres Throbbing Gristle, tot i que ells segurament rebutjarien la comparació (aquesta i qualsevol altra). Si hi ha una qualitat que els defineix, aquesta és l'experimentació; però no la que es queda en un pla estrictament sonor o genèric, sinó una experimentació real, que els ha portat a provar tota mena de disciplines i a crear amb tota classe d'elements: teatre, performance, bandes sonores, improvisació lliure, disseny, instal·lacions, màgia, literatura, ràdio, vídeo, manipulació electrònica... tot és possible en el seu univers – al que ells es refereixen amb el nom de Submundo Pérez – sempre que serveixi per obrir nous camins i crear una certa sensació d'incomoditat, d'exploració, d'aventura sense concessions al que és banal o convencional.

Porten així més de 40 anys, des de 1976, quan se'ls va associar a dos moviments artístics que van subvertir a força d'anar a la seva sense casar-se amb ningú: el "rock in opposition" de finals dels setanta i la música postindustrial dels vuitanta. Després d'una carrera impossible de resumir en aquestes quatre línies, que inclou 12 àlbums i centenars d'actuacions en tota mena d'espais, Macromassa acaben de gravar el seu tretzè disc, “Sucede Allí”. Un treball basat en un somni psicodèlic, en el qual hi trobem - segons ells mateixos – “arengues a les masses, animals electrònics, catedrals amb motor, estampides de cavalls, un bandit groc i coves humides”, i amb el qual tornen a Sónar amb tots els honors.

www.hronir.org/recibidor.htm