“Nothing Is Still” (Ninja Tune, 2018) demostra que Leon Vynehall no és un productor qualsevol. O, almenys, no un que es conformi amb el seu propi èxit i es quedi més o menys instal·lat en un espai còmode del qual anar traient rèdits. Contemplatiu, malenconiós i emotiu, “Nothing Is Still” està inspirat directament en la història personal dels seus avis, més concretament en el viatge que van fer com a immigrants en la seva entrada als Estats Units, via Nova York, als anys 60. Vynehall compon en aquest disc pràcticament una banda sonora que narra aquest recorregut vital, i per fer-ho s’ha servit d'una orquestra de 10 músics i s'ha acostat més al seu costat orgànic i ambiental (el seu meravellós track “Midnight On Rainbow Road”, de 2016, per exemple) que al dels seus EPs i discos més ballables. Això no vol dir que sobre l'escenari o darrere dels plats no recuperi el beat i el ritme: el seu set a SonarVillage, de fet, es preveu com un recorregut obert i excitant pels múltiples pals i estils que l’obsessionen, tal i com ho ha fet també en el seu recent i meravellós mix per la serie “DJ Kicks”.

Tot i que aquest nou treball ha suposat una sorpresa per a molts, la veritat és que Vynehall ja venia avisant des de l'inici de la seva carrera que el seu talent podia disparar-se en diverses direccions. “Open EP” i “Music For The Uninvited”, tots dos publicats al segell de Martyn, 3024, van suposar una nova aproximació al post-dubstep amb afilats tracks per la pista, mentre que “Rojus” (el seu segon àlbum, publicat l’any 2016 a Running Back) i els EPs a Aus Music i Royal Oak incidien més en un house expansiu i multiforme, a vegades carregat de vents i eufòria, en d’altres més recollit, amb tendència al downtempo i als arranjaments jazz.

soundcloud.com/vynehall