A les composicions estranyes i incatalogables de Camille Mandoki, la cantant i artista sonora mexicana explora els contorns més salvatges de la catarsi. La seva paleta sonora va des de la música de fira d'aires decadents fins a intricades ràfegues de percussió. En el seu àlbum de debut, “We Used to Talk for Hours”, del 2016, Mandoki - filla del cineasta Luis Mandoki - va fer servir la seva veu com un instrument de bellesa coral, però en els següents dos anys va començar a jugar amb ella, doblegant-la i distorsionant-la a tracks com "Priscilla Drums" i "Failure (Sound of an Animal)". Sempre experimental i aventurera, l'obstinació de la mexicana per eixamplar els límits de la seva pròpia veu pot recordar a artistes com Diamanda Galás i Lydia Lunch, tot i que com a intèrpret – tant quan actua sola com quan ho fa amb un grup de dones en el que ella denomina "la sala de confessions de sons i cossos" – el seu treball és totalment únic.

soundcloud.com/camillemandoki