“La gent ja no és tant de la seva tribu sonora com abans”

Des que el seu Essential Mix per la BBC Radio 1 fos triat com el millor de 2018, la DJ, productora, propietària d'un segell i promotora australiana HAAi ha estat catapultada a la primera línia de l'escena internacional. Tot i que el seu ascens pot semblar precipitat, HAAi porta anys treballant sense pausa en diferents fronts: ha estat DJ resident del club de Londres Phonox, responsable de tots els moviments del segell i de les festes Coconut Beats i ha creat una sèrie d’edits i temes de techno deliciosament estrany, portant els samples alentits i els loops psicodèlics a un altre nivell. Per anar escalfant una mica la seva sessió a SonarClub del divendres 19 de juliol, li vam demanar que ens preparés una playlist a Spotify cançons preferides i que l'emocionessin, i hem aprofitat l'ocasió per xerrar una estona amb ella per skype.

Pots llegir la conversa mentre escoltes la llista de reproducció aquí.

Acabes de tornar d'actuar a Sónar Istanbul, així que la primera pregunta és obligada: com va ser l'experiència?
Va ser excepcional. He anat a Sónar moltes vegades i des del primer cop que hi vaig ser vaig voler tocar algun dia al festival. Així que torno super feliç del viatge.

Què recordes d'aquella primera vegada com a públic?

Va ser l'any en què van tocar els Chemical Brothers, va ser una gran edició. Vaig estar a les dues jornades de Sónar de Nit, i també als esdeveniments del dia. Saber que ara punxaré en aquest enorme escenari i en un moment tan àlgid de la nit suposa un gran repte per a mi i, per descomptat, també una gran emoció. A més estic molt excitada perquè estem mirant d'aconseguir que el show sigui el més immersiu possible, en la línia del que hem estat fent amb les “all night sessions”, però a una escala més gran.

Quina importància li dónes a la part més de “show” de l'actuació quan punxes davant de grans audiències?

Crec que es poden fer les coses de forma efectiva sense haver d'exagerar massa aquest aspecte. Lògicament, no tinc el mateix pressupost que Skepta o Underworld, que toquen al mateix escenari aquesta nit, però crec que es pot aconseguir un efecte potent i atractiu amb bons visuals. Últimament he estat treballant una mica en aquesta línia, i he provat algunes de les idees en el tour que he fet recentment amb Jon Hopkins. Vull que el show tingui la seva pròpia estètica, però que no domini per sobre de la música, que continua sent el més important per a mi. El que vull és que la gent participi d’una gran rave psicodèlica.

Ens va molt bé que facis servir la paraula “psicodèlica” perquè volíem parlar precisament d'aquest aspecte dels teus sets, de com inclous gèneres com el krautrock i la manera com construeixes els loops per permetre que els tracks puguin créixer allargant el tempo…

La psicodèlia i aquests aspectes que esmentes són part del meu llenguatge musical. Quan vaig començar a ficar-me en el techno, acostumava a escoltar i veure a Andrew Weatherall molt sovint, que punxa encara més lent que jo, uns 20bpms per sota. He après molt d'ell. I el krautrock també m'ha agradat des de sempre, és una influència claríssima en el que faig.

És possible que punxar ara ja no es tracti tant de posar tracks d'uns altres com de crear una atmosfera pròpia a través de la música?

Ara moltíssima gent punxa de forma digital, i hi ha moltes coses que es poden fer en aquest terreny. Jo pràcticament ja no punxo amb vinils, i en part és perquè puc utilitzar molts efectes i funcions dels CDJs i fer que els meus sets siguin un híbrid entre la sessió i el directe. M'agrada molt aquest espai de llibertat i creativitat que et permeten aquestes funcions.

La playlist de Sónar de Nit que hem preparat a l'oficina s'obre amb un track teu, “Feels”, amb un crescendo fantàstic i aquesta ona emocional tan particular. Té un feeling similar al de productors com Four Tet o Daphni, tots dos també presents a Sónar, i que, com tu, vénen d'un background de guitarres i rock.
Creus que d'alguna forma existeix un subgènere que segueix aquesta línia?

Sí, és possible que s'hagi creat un petit gènere, com comentes. M'agrada que aquest tipus de so s'hagi tornat més accessible per a tothom, gràcies al treball de gent com Four Tet o Jon Hopkins. Especialment de Hopkins i del seu àlbum “Immunity”, un disc amb un so bastant còsmic i experimental, però que va obtenir merescudament un èxit massiu. Aquest so més emocional, per dir-ho d'alguna forma, ara s'entén i s'accepta millor que abans. No és que el techno no tingui aquest component, el pot tenir, però penso que la música de la qual estem parlant afegeix un plus d'expressivitat i emotivitat.

Com a DJ i productora, quan crees un track ho fas pensant que serveixi per a altres DJs? O el que vols és que funcioni per si mateix encara que no sigui molt punxable?

Justament ho estava parlant amb una amiga l'altre dia, i li deia que m'agradaria que els meus tracks se sostinguessin per si mateixos. En realitat, quan produeixo tinc present com després aquest tema sonarà en viu. Fins i tot tenint en compte que ara mateix no estic tocant en directe, així és com els construeixo, pensant com sonaran o com sonarien damunt d'un escenari.
Sembla que ara tornem a aquella època en la qual els DJs estan menys preocupats pels gèneres i més sobre el fet de crear una gran festa.

Com en els dies de les raves al Regne Unit, quan els DJs punxaven acid house, breakbeat o jungle sense preocupar-se massa per les categories. Ho has notat per part del públic que venia als teus sets al Phonox?

Sí, totalment. Ara hi ha molt de crossover, i la generació actual està exposada a molta més música que les anteriors. La gent ja no es queda tant en la seva petita tribu sonora com acostumava a fer abans. La qual cosa crec que és genial. Com a DJ tu vols tenir el teu propi so, però és important també estar molt obert per a poder crear un gran ambient, i a mi m'agraden especialment els sets que no es queden en un sol lloc i que cobreixen un ampli espectre genèric.

Has creat una llista de reproducció de Spotify expressament per nosaltres. Pots comentar-nos algun track que hagis triat per alguna raó en particular?

El de Matthew Styles, per exemple, “Montana (Bonus Beats)”, és un tema que punxo a gairebé totes les meves sessions, també a l’Essential Mix. M'encanta la seva qualitat atonal, i com et porta per on vol. A més, encaixa estupendament amb qualsevol altre track. Un altre que m'agrada especialment és el de Nathan Micay, “The Party We Could Have”; l’he posat a tots els meus sets des que ell mateix me’l va enviar. Estic segura que serà un dels bangers d'aquest pròxim estiu.

Tenint en compte que els teus gustos són molt eclèctics, hi ha algun tema que sempre hagis volgut punxar i mai ha entrat a una de les teves sessions?

Sí: “I Stand Up and Say, Toxic Masculinity has got to go Away”, de Peder Mannerfelt. L’he tingut a punt al reproductor moltes vegades, però al final mai l’he punxat. Sóc molt fan de Peder, i m'encanten el caos i l'energia del tema, però d'alguna manera sempre m'ha semblat que, si la posava, el públic igual se n’aniria massa lluny, metafòricament parlant. Tot i que, és clar, només hi ha una manera de saber si seria així o no.