Pocs productors han estat capaços de navegar pels remolins i els corrents subterranis de la música electrònica d'avui amb tanta habilitat i èxit com Eric Prydz. El músic, resident a Los Angeles, va arribar a la ciutat sent un membre clau en l'escena house i techno sueca a mitjans i finals dels 90, i es va apuntar un enorme èxit internacional amb "Call On Me" abans de trobar la seva pròpia visió de la música progressiva amb la sèrie de directes EPIC i diversos releases publicats al seu propi segell, Pryda. Amb un peu a l'underground i un altre a l'estratosfera, el DJ i productor va dedicar part del seu temps a asseure's a parlar amb Sónar, en una de les comptadíssimes entrevistes que ha ofert fins ara, i tractar temes com la tecnologia, la música i la creativitat, abans de la seva actuació a SonarClub el dissabte 17 de juny.


En primer lloc, gràcies per acceptar aquesta entrevista, sabem que no acostumes a fer-ho massa sovint…

És un plaer. De vegades, si tens alguna cosa específica que vols promocionar, està bé asseure's i parlar-ne, però si no és així normalment no li veig molt el sentit. La gent em segueix preguntant "és veritat que no t'agrada volar?", és una qüestió que he estat escoltant una vegada i una altra durant els últims 15 anys, així que parlem d'una altra cosa o millor deixem-ho, saps al que em refereixo, no? El meu treball és fer música i aquesta música és la que em representa, jo no hauria d'estar parlant tot el temps. M'agrada estar en un segon pla, suposo que així és com sóc.


En aquest sentit, es podria dir que els teus concerts són un reflex d'aquesta idea? Una manera d'arribar directament al públic saltant-te la maquinària promocional?

Penso que així és com ha de ser. Vaig créixer amb herois com Jeff Mills, Dave Clarke i Surgeon, i tota l'escena techno sueca amb Adam Bayer o Jesper Dahlbäck, i tots ells treballaven de forma anònima. Per ells era sempre la música primer, i després aquest misteri al voltant d'ells que m'encantava. Ja saps: centrar-se en la música i res més. Això és el que intento fer per exemple amb els shows EPIC, posar la música al centre, i també els visuals al costat d'ella, mentre que jo em converteixo en una altra cosa... Estic allí controlant-ho tot, però la gent no m'està mirant a mi, estan mirant el que jo vull que vegin, que és el meu art.


Ets conegut pels teus shows de grans dimensions i a grans festivals. Arribar aquí va ser el teu objectiu des del principi?

Bé, no és una cosa que realment puguis escollir, més aviat t'arriba si allò que fas agrada al públic, i si sembla que la gent està disposada a venir-ho a escoltar en directe. Així que ha estat una opció més que una decisió. Sí que és veritat que quan vam començar amb EPIC - Eric Prydz in Concert, teníem aquest tipus d'idees en ment. Vam mirar una mica al nostre al voltant i tothom estava apostant per la paret de LEDs, els canons de confeti i els focs artificials. Nosaltres vam veure que el que volíem fer era bastant diferent, un show súper tecnològic que anès de la mà amb la música.


Va ser aquí qan et vas interessar a incorporar els visuals al procés?

Crec que vaig començar a veure-ho clar amb els primers shows als grans festivals britànics, l'aspecte visual m'anava interessant cada vegada més i més. De totes maneres, ha anat creixent de forma natural. El que vull és aprofundir en l'aspecte tecnològic i preguntar-me: per a què podem utilitzar-lo? podem fer-ho servir per crear quelcom que no s'hagi fet abans? Hi ha moltes coses que pots fer. L'ésser humà té tots aquests sentits que jo vull estimular al màxim. És una possibilitat que em sembla francament fascinant.


Un dels temes clau aquest any en Sónar+D és la realitat virtual. Fins ara el teu ús de la tecnologia ha tingut a veure amb els directes, però estaries interessat a expandir-ho a un món virtual?

El tema amb la VR és que pots fer el que vulguis. Qualsevol cosa que puguis imaginar es pot fer en aquest món. Per exemple, el show més boig dels de EPIC en realitat virtual, seria molt excitant. O encara més: fer un show sense la necessitat que sigui en un lloc concret, o fer un concert per a tothom. Realment excitant.


Podem esperar un concert així en un futur no gaire llunyà?

Ho hem estat mirant des de fa algun temps, però tot i que la tecnologia ha avançat molt quant al que es pot fer amb ella, crec que encara estem al principi del viatge.


Per descomptat amb la realitat virtual perds l'element dels espectadors estant tots junts físicament. Creus que ho trobaries a faltar?

Aquest és el tema. Pots crear literalment qualsevol cosa, però al final has de prescindir del que per mi és el més important: reunir-te amb gent com tu que a la que li agrada les mateixes coses que t'agraden a tu, en un mateix lloc gaudint tots junts. Els festivals van d'això, i amb aquesta tecnologia el que tindries és una experiència molt diferent.


Es pot argumentar que en realitat ja existim en un espai virtual, fins i tot quan estem veient un concert, utilitzant els nostres mòbils compulsivament i postejant a Facebook. És una realitat que et molesta o et preocupa d'alguna manera?

És bàsicament el que la gent vol fer: compartir aquesta experiència amb altres persones. Alguns ho odien, ho veus molt als comentaris de Youtube per exemple, però al meu entendre algú que està gravant un concert amb el seu mòbil està gaudint del moment, no crec que s'estiguin desconnectant de l'experiència.

S'estan connectant a un món més ampli, potser…

Exacte. Pensa per exemple algú que ha estat molt actiu en diversos fòrums musicals online i després va al concert: per descomptat després el voldrà compartir amb els seus amics d'altres parts del món que no estan allà. Així que per ell Internet augmenta l'experiència.


On creus que està el futur de la música en directe?

No ho sé. Crec que molta gent provarà amb la realitat virtual, però sempre d'alguna forma tornarà al més bàsic, "a mi m'agrada aquesta música, a tu també, gaudim-la junts". El millor de fer una cosa que t'apassiona és compartir-ho amb algú a qui també li apassiona. Això no ho pots obviar. Però sí, crec que se seguirà avançant molt en l'aspecte tecnològic.

Al mateix temps, tot i que hem estat parlant molt dels grans estadis, m'encanta també el contrari, fer petits shows per 600 o 700 persones on només hi ha una màquina de fum, una llum a sobre meu i potser una altra llum estroboscòpica, i res més. M'encanta la tecnologia, però també aquesta dimensió més bàsica, els clubs petits i bruts on la interacció és molt més propera i on tot és música i no hi ha res més.


Així doncs… què ens tens preparat per Sónar?

He vist diversos comentaris a les xarxes preguntant si serà un show EPIC 5.0, i no, no serà un show EPIC: és massa gran, com 10 avions, i necessitem almenys 5 dies per muntar-ho. El que hem fet per a festivals, especialment per Sónar, on tenim ganes boges de tocar, és adaptar-ho a una versió més reduïda que s'adapta a qualsevol tipus d'escenari. Ho hem treballat durant l'últim any i tinc moltes ganes que la gent de Sónar ho vegi. Segur que hi haurà molts moments salvatges en aquesta actuació.


Això és el que estem tots esperant, però… què esperes tu de Sónar 2017?

El que m'encanta de Sónar és que tot gira al voltant de la música, no com alguns festivals d'EDM a Amèrica. A més, sempre ha estat així. La gent que va a Sónar tenen un interès genuí per la música. Aquesta és la raó per la qual ha durat tant temps, perquè és una celebració de la música, i estic realment feliç de finalment poder actuar al festival. A més la programació és realment molt bona! Així que no només com a artista si no també com a aficionat estic comptant les hores perquè arribi el moment i poder gaudir de tots aquests increïbles DJs i productors que teniu programats aquest any.