Entrevista i mix de Shiva Feshareki

Hola Shiva! Suposem que la millor introducció a la teva música és escoltar-la directament. Tenint això en compte, pots parlar-nos del mix que has gravat per nosaltres?

Hola! Aquest mix és una manera d'explicar i plasmar la meva pràctica artística basada en les manipulacions dels plats. La idea és transformar la música que prové del vinil, utilitzant tècniques de turntablisme que he desenvolupat principalment a través d'experimentacions en viu o en el meu programa de ràdio a NTS. També he inclòs "Composition No. 3", del meu nou LP "New Forms", basada en una peça orquestral que vaig compondre i que vaig manipular electrònicament utilitzant CDJs. No obstant, la major part del mix està format per transformacions electròniques que faig improvisant de forma espontània amb el tocadiscs. La regla que segueixo amb l'elecció dels vinils és la d'utilitzar música que m'agrada, però també música que ja té la seva pròpia identitat i que resulta familiar en el cercle cultural en el qual ha estat feta. L'únic track que no he manipulat és el de Kilbourne, ja que és totalment nou.


Quines tècniques o tecnologia vas utilitzar en crear el mix?

Tota la sessió s'improvisa en viu utilitzant la qualitat física i el moviment dels plats, i l'únic material que utilitzo són els discs de vinil esmentats al tracklist. No he afegit cap altre so: tot el que sona és la meva manipulació dels vinils i la relació que estableixo amb ells. Per exemple, a partir del minut 20 en endavant, l'únic so que s'escolta és el de la suite de Stravinski en vinil, després manipulo la font de so mitjançant les meves pròpies tècniques de turntablism, mentre que també ho tracto en viu amb efectes, l' "eco" de la cinta analògica i un sampler. A poc a poc es pot escoltar com la versió original s'arrossega després d'uns minuts. En escoltar les versions en temps real de la música emergir en diferents punts, es crea un interessant contrast en l'estètica, entre l'abstracte i el familiar, el tangible i l'intangible, la tensió i el seu alliberament. Totes les meves exploracions tenen a veure amb la perspectiva. En les meves actuacions tot s'improvisa, per la qual cosa l'oient està realment convidat a percebre i gaudir del procés en lloc d'escoltar pistes ja preconcebudes. És una manera de produir i crear música totalment en viu. L'us del sampler en directe també em permet tenir el control dels beats i els tempos; per exemple, passar de 3/4 a 7/8, d'aquí a 6/8 i a 9/8, i de nou a un ritme simple de 4/4, alhora que vaig modulant una sèrie de pulsacions, tot això de forma improvisada. El treball rítmic no és en absolut aleatori, tot és geomètric, ple de relacions complexes i un fort enfocament en el beat. El meu pare és matemàtic i les matemàtiques van ser la principal forma que ens va unir quan era petita, per la qual cosa forma part fonamental en les meves composicions. Per descomptat hi ha un controlador rítmic en el meu tocadiscs, però és el factor humà el que aporta expressivitat al resultat final. Aquestes complexitats són poc habituals en la pista de ball, però no per a la dansa com a disciplina. Les coreografies més potents de la dansa contemporània es mouen entre ritmes complexos i canvis de tempo, rares vegades es queden en aquest ritme quadrat en el qual es mouen la majoria de temes d'electrònica pistera.


La teva aproximació a l'art del turntablism sembla completament única. To i així, prens algunes idees de fonts més "clàssiques"? Per exemple de DJ Krush, que també toca aquest any al festival...

La música concreta de mitjans del segle XX és una gran influència en el meu treball, així com els primers experiments en la manipulació del so gravat, que continuen sonant tan lliures i contemporanis com quan van ser creats. Parlo de compositors com Daphne Oram, Pierre Schaeffer, Eliane Radigue, James Tenney o Pauline Oliveros. Els conceptes més amplis relacionats amb la qualitat física del so, o la psicologia del so, també exerceixen un paper important en les meves tècniques, més que la cultura actual al voltant del tocadiscs. I sobre DJ Krush... no ho l'he escoltat molt, però m'encantaria saber més, i em motiva especialment poder actuar a festivals d'avantguarda, com Sónar, en els quals puc conèixer una àmplia varietat d'artistes. Aquest és el millor regal d'actuar a festivals: trobar gent interessant i amb idees afins a les teves.


Com veus l'auge actual dels CDJs? Com més avançats es tornen, més "hackejables" semblen, donant lloc a nous gèneres, com el footwork, el gqom o el singeli...

Sí, estan evolucionant, i em sembla realment genial. M'agrada molt veure com diferents artistes de diferents cultures utilitzen la tecnologia a la seva manera, lluny de les tècniques estandarditzades de la música dance més antiga i convencional. La tecnologia ofereix moltes funcions que han de ser explorades, i no quedar-se sempre amb les regles establertes del passat. Aquesta és la bellesa de treballar amb màquines: fins on pots portar-les a través del teu propi factor humà. És una col·laboració fascinant. La veritat és que també m'agrada fer servir els CDJs per les meves pròpies manipulacions, tot i que no és habitual que ho faci, ja que m'atrau més la qualitat física i analògica dels plats i la naturalesa directa en la creació del so. To i això, les meves manipulacions amb CDJs solen ser més netes i nítides. "Composition No. 3", el tema inclòs al mix, va ser creat utilitzant CDJs.


La teva actuació tindrà lloc a l'escenari XS, que acull a artistes que no solen encaixar de forma clara a cap altre lloc. Em preguntava si senties afinitat amb altres artistes que estaran en aquest mateix escenari...

Vaig veure a Faka actuar quan vam coincidir a un excel·lent festival a Viena anomenat Hyperreality for Club Culture, l'any passat, i vaig pensar que eren realment genials i brillants en directe. A tots els llocs on actúo sempre em trobo amb una nova generació d'artistes, així que m'entusiasma la idea de descobrir el que pugui oferir-me Sónar en aquest sentit, i especialment l'escenari XS.


La història de la música electrònica ha estat estretament lligada als avanços tecnològics. És, d'alguna forma, una declaració d'intencions el fet que facis servir un mecanisme com el dels plats quan compons les teves peces?

No, no es tracta d'una declaració deliberada. Prenc decisions d'una manera més simple: si una tecnologia m'atrau o es creua en el meu camí, llavors estableixo una relació amb ella, i si no sento aquest vincle, llavors la deixo. No crec que l'expressió creativa i la tecnologia musical hagin de créixer en paral·lel; de fet, penso que alguns instruments simplement es tornen atemporals quan són utilitzats de la forma correcta. Aquestes correlacions canvien i es transformen al llarg del temps, per la qual cosa no és necessari veure-les com una norma o de forma estanca. La música electrònica és encara molt jove en comparació amb altres tradicions musicals com la clàssica, per la qual cosa realment pot anar cap allá on vulgui. Per a mi, la música té a veure amb la llibertat d'elecció i la llibertat d'expressió, i atorgar també aquest poder a l'oïdor per a ampliar les seves perspectives.


Finalment, consideres que el teu treball està més prop de la música electrònica experimental o de la clàssica contemporània?

Sento que, a cert nivell, no encaixo enlloc; però, al mateix temps, i d'una forma bastant interessant a més, encaixo a tot arreu. La meva producció artística i el meu treball és versàtil i ampli, per la qual cosa navego entre moltes aigües, sense quedar-me estancada, movent-me entre diferents formes, cultures, opinions i perspectives. Això significa que puc comprendre actituds i valors entre escenes i cultures, tant a nivell social com artístic, la qual cosa és per descomptat molt interessant i enriquidor. Pel que fa a les cultures de la música electrònica i les cultures de la música clàssica contemporània, la meva experiència m'ha ensenyat que ambdues poden aprendre de l'altra i desenvolupar-se des de les seves diferents perspectives artístiques. Més que mai necessitem música que expandeixi el nostre pensament i obri les nostres ments per aprendre coses noves, formant-nos les nostres pròpies opinions individuals i reforçant la llibertat de ment i l'harmonia amb els altres. Tot i això, actualment sembla com si la música nova, o diferent, o no conformista, es tractés amb cert temor, perdent de vista els beneficis que podríem obtenir d'ella. Tenim molt que aprendre de persones diferents a nosaltres, amb diferents actituds i diferents valors, i la música pot permetre aquesta educació que ens beneficiï a tots. Ser músic experimental tracta d'això precisament: de sentir aquesta responsabilitat, anant fins i tot més enllà de la pròpia música.