DJ Harvey sobre els 25 anys de Sónar i la seva sessió a SonarCar

26/03/2018

Quan parlem de house i disco, ningú simbolitza millor l'hedonisme, l'emoció, la diversió i l'amor per la música que DJ Harvey. Donada la seva privilegiada posició a l'escena internacional i la llegendària (i merescuda) reputació que ha conreat en els darrers 30 anys, el DJ britànic pot oferir com pocs una visió àmplia i amb coneixement de causa de l'evolució de la música de ball a Amèrica, Europa i el món. I, de fet, no podem pensar en ningú millor que ell per assumir el repte i el timó de SonarCar, un espai que sembla dissenyat expressament pel seu talent.

Abans que arribin aquestes sis hores de sessió a Sónar de Nit, parlem amb amb Harvey per Skype, nosaltres a Barcelona, ell a la seva casa de Los Angeles.


La primera vegada que vas actuar al festival va ser bastant tard, al 2012. Què recordes d'aquell dia?

Recordo que va ser divertit, amb molta gent davant, molt bon ambient. Aquell dia només vaig poder punxar una hora, crec, una sessió molt més curta del que estic acostumat a fer. Però m'ho vaig passar molt bé, tant la primera vegada com la segona, també a Sónar de Dia, dos anys després i davant d'encara més gent, si no recordo malament.


Aquest any estaràs punxant sis hores seguides a SonarCar. És aquest un temps que s'ajusta millor a les teves característiques com a DJ?

Sí, sens dubte. En sis hores tens l'oportunitat de desenvolupar una narrativa i explicar una història, hi ha espai suficient per canviar diverses vegades de gèneres i de sensacions a través de la música.


Quina és aquesta història que vols explicar? Decideixes uns dies abans per on vols anar o ho fas sobre la marxa?

En realitat és sempre la gent la que decideix que és el que punxo en cada moment. Amb la tecnologia actual i els pendrives que hi ha ara pots portar amb tu milers de discos en un espai molt reduït, així que tinc moltes opcions d'anar cap a un lloc o un altre. Li elecció de cada tracks depèn de la reacció de la gent que tinc davant a cada moment; això és el que m'ajuda a decidir quin és el següent disc que he de posar. De vegades la gent em diu: "què bé que puguis punxar la música que tu vols a cada moment", i jo sempre els dic: "no és el que jo vull, és el que vosaltres voleu!".


Prepares almenys els cinc primers tracks?

Potser sí que puc tenir una primera idea del que posaré al principi del set, perquè em doni l'oportunitat d'anar cap a un lloc o cap a un altre. També, de vegades, necessites una mica de temps per començar a sentir-te còmode i a familiaritzar-te amb la cabina, el lloc, l'equip i l'atmosfera. Normalment acostumo a començar amb sons bastant ambientals que m'ajuden a establir el to, però alhora també han de ser sons prou oberts perquè pugui anar després cap allà on vulgui. Estic parlant dels primers tres o quatre tracks, no més.


T'agraden els cotxes? Quin és el teu favorit?

Sí, m'agraden, però en realitat jo sempre he estat molt més de motos. De fet, tinc una moto però no un cotxe. Ara que ho penso, dec de ser l'única persona a Los Angeles que no té un cotxe propi (riu).


Quina relació tens amb la ciutat de Barcelona?

Barcelona és una ciutat preciosa, amb una vibració especial. Té moltes de les coses que m'agraden de la cultura europea i mediterrània, tot i que la veritat és que mai hi he passat el temps suficient per conèixer-la una mica millor. Sempre que hi he anat ha estat només per pocs dies, i és una llàstima.


Passes més temps a Eivissa per la teva feina. Com definiries les sensacions que has tingut aquest estiu amb les sessions de l'Hotel Pikes?

Gaudeixo molt d'aquesta residència, perquè puc controlar perfectament l'entorn. He anat regularment a Eivissa durant 30 anys, i per mi res ha canviat des de llavors. La gent sempre diu: "oh, l'illa ha canviat molt" i jo sempre dic que no, penso realment que no ha canviat gens ni mica. Sempre hi ha hagut un costat comercial, un altre espiritual, fins i tot la gent és la mateixa que abans (riu). A Pikes em puc expressar en total llibertat i conec perfectament el lloc. A més sembla que la gent ho gaudeix molt, així que ha funcionat realment bé.


És molt diferent punxar a un club com Pikes que a un festival?

Tots els llocs són diferents. A Pikes el públic està molt a prop i la pista és petita, és un ambient molt familiar. A un festival tot canvia, acostuma a ser tot més dinàmic, i sobretot hi ha moltíssima més gent. Però m'adapto bé a qualsevol situació, no sóc un DJ d'un sol lloc o que només pugui punxar en unes condicions específiques. Sempre punxo la música que crec que és millor per a cada moment, i tant li fa si és a un soterrani de Detroit que a una platja paradisíaca de Bali.


A SonarCar les condicions i l'atmosfera són més de club que de festival obert…

Sí, ja m'han dit que es tracta d'un espai particular i que té aspecte i atmosfera de club. M'anirà molt bé que sigui així per poder desenvolupar el set de sis hores. Segur que serà un dels moments més intensos i especials d'aquest any; el de Sónar és un set de molt prestigi i d'abast mundial, i estic francament molt content d'estar present aquest any al festival.


Creus que el clubbing segueix sent tan important per les noves generacions com ho era fa uns anys? Has notat algun canvi substancial en el comportament del públic?

La indústria de la música dance ara està ja molt establerta, és més sòlida que abans en tots els aspectes: les vendes digitals, els festivals, els clubs nocturns, els mitjans… És una indústria global enorme que mou molts milions a tot el món. Potser el canvi més important des del punt de vista dels artistes és que abans actuaves o punxaves per promoure d'alguna forma els teus discos i que aquests es venguessin bé; però ara la gent ja no compra discos, així que la tendència en els últims anys és la contrària, treure discos o gravar tracks per poder actuar, gairebé com una excusa per girar pel món. Això canvia molt les coses i obre un període nou en el qual els festivals tenen molt a dir, perquè són el lloc en el qual es reuneix un major nombre de gent i el que genera els guanys més importants per un artista. Al mateix temps, i des d'un altre punt de vista, molta de la música que es fa ara és bastant retro, sons que ja s'han fet abans: house, techno, disco; i la necessitat de la gent de gaudir, ballar i reunir-se amb altra gent per passar-ho bé és la mateixa de sempre. Així que, en aquest sentit, crec que no hi ha hagut massa canvis en els últims vint anys.


I tu? Has canviat la teva forma de punxar i viure la vida nocturna des que vas començar fins ara?

Ara mateix estic molt feliç de la situació en la que estic, professionalment parlant. Trenta anys després sento que m'he guanyat el respecte de tothom, i que puc viure d'aquesta professió que tant gaudeixo. De fet ho considero el meu art, no la meva professió. I poder viure d'això i gaudir-ho és tot el que necessito; tot el que vagi més enllà d'això no té en realitat cap importància.