Aquesta és una associació natural entre dues ànimes heterodoxes i revolucionàries que havia d'arribar tard o primerenc. Després de diverses col·laboracions de Francisco Contreras (Niño de Elche) als espectacles del bailaor Israel Galván, per primera vegada creen un espectacle conjunt que estrenaran a Sónar. Al show que presenten a Sónar, la percussió la posa Galván amb el ball, els seus cops, els seus "repiqueteos", el seu constant contacte amb els objectes i la pròpia superfícies de l'escenari; en aquest cas, el de SonarComplex. I als ritmes ballats cal sumar els que surten de la veu del Niño de Elche, que més que cantar inventa sons constantment, els modula i els improvisa amb aquest flow flamenc tan particular que han fet d'ell un artista únic, per la seva actitud artística desafiant i radicalment innovadora. El resultat d'aquesta conjunció porta el flamenc a un altre lloc, un següent nivell en el que paraules i conceptes com ara experimentació o avantguarda no fan gens de por; ben al contrari: aquest és el seu pa de cada dia, el seu llenguatge, la seva manera entossudida de treballar i d'expressar-se.

Galván és el bailaor trencador per antonomàsia. Qualsevol que l'hagi vist ballar en alguna ocasió s'ha quedat sorprès amb les seves insòlites i impactants coreografies. La seva és una manera de moure's tremendament personal, que no agrada a tothom i que li ha valgut en nombroses ocasions les crítiques dels flamencòlegs més puristes. El mateix li ha passat a Contreras, cantaor superdotat que entén el flamenc com un espai de creació lliure i un punt de partida per arribar a d'altres terrenys. Les seves comentades col·laboracions amb Los Voluble, amb dos poderosos shows estrenats tots dos a Sónar de Dia en els dos últims anys, l'han situat en espai fora de consideracions genèriques. El seu recent treball amb el grup de post-rock Toundra o les nombroses col·laboracions i discos amb artistes de tot tipus no fan més que confirmar que el seu univers musical, sonor i artístic és només seu i de ningú més.