Ja havia cridat l'atenció de molts amb els seus àlbums anteriors, però el salt definitiu per l’artista noruega Jenny Hval va arribar amb "Blood Bitch" (Sacred Bones, 2016). Un disc experimental i molt atrevit, tant en l’aspecte sonor com en el conceptual, en el qual es parla de la menstruació a partir d'atmosferes enrarides i instrumentacions poc convencionals, i que va ser àmpliament lloat per la premsa especialitzada (millor disc de 2016 per Fact, per exemple). "Blood Bitch" reflecteix l'esperit de Hval, extravagant, provocador i avantguardista, sense seguir fórmules establertes i sent fidel a les seves pròpies obsessions. En aquest cas tot el que afecta a la identitat i el gènere, temes que sempre ha tractat a les seves obres, molt abans que fossin qüestions habituals -com ara- als mitjans i a l'opinió pública actual.

Els seus discos són també el resultat dels seus múltiples talents, no només estrictament musicals: a més de compositora, Hval és artista conceptual, escriptora (és autora d'una novel·la, "Perlebryggeriet"), articulista i, per descomptat, cantant excepcional, capaç d’utilitzar la seva fascinant veu per arribar al fons de tots i cadascun dels temes sobre els quals canta. Tot plegat ha agafat forma a través d’un concepte o gènere del qual ella n’és l'única representant: el "soft dick rock". Ha col·laborat recentment amb Lindström, Carmen Villain i Kelly Lee Owens i acaba d'anunciar un nou projecte, Lost Girls, duet que forma al costat de Håvard Volden. Però a Sónar arribarà en solitari, amb tota la força del seu discurs i una posada en escena d'acord amb l'altura del seu art.

Concert en col·laboració amb el festival Insomnia dins del programa We Are Europe.

jennyhval.com
jennyhval.bandcamp.com
https://www.redbullradio.com/shows/on-the-floor/episodes/jenny-hval-sacred-bones-10-years