Molt abans que la música urbana i els beats africans conquerissin les llistes i les pistes de mig món, Joao Barbosa, més conegut com a Branko, ja viatjava pels cinc continents amb les orelles ben obertes, assistint a festes a antics magatzems i treballant a estudis improvisats a ciutats com Luanda o Lisboa. Com a meitat de Buraka Som Sistema, Branko ha impulsat l'expansió del kuduro angolès per clubs de tot el món, obrint la ment de djs i fans de la música electrònica al mostrar l'enorme potencial de la polirítmia africana a la pista de ball. El viatge de Joao no ha acabat: al contrari, segueix el seu curs i continua donant excel·lents fruits, tant a través dels releases publicats al seu segell Enchufada Records com a través dels seus propis discos i shows, com el que oferirà a la pròxima edició de Sónar. Amb els global beats ja perfectament assimilats i en el seu moment de màxima popularitat – només cal donar un cop d'ull als més recents line ups de Sónar per confirmar-ho – ens reunim amb Joao per conversar sobre l'estat actual de la música i perquè ens expliqui més detalls de l'excel·lent playlist que ha creat especialment per nosaltres.


Hola Joao! Tu ets un habitual del festival des de fa molts anys. Recordes la primera vegada que vas tocar aquí? Va ser amb Buraka Som Sistema?

Ho recordo perfectament: va ser als voltants del 2005 o 2006, abans del primer concert de Buraka Som Sistema al festival. Va tenir lloc a un petit lounge de la Red Bull Music Academy a Sónar de Dia. Jo punxava i al micro m'acompanyava Kalaf, amb qui just després vaig crear Buraka i Enchufada. La sessió va ser super divertida i recordo aquell cap de setmana i tota l'experiència com bastant aclaparadora.


Què té el festival que fa que hi hagis tornat tantes vegades?

És un lloc en el qual es reuneixen moltes persones que estimen la música electrònica i els ritmes globals tant com jo, i això fa que es creï una energia única. A més, també és l'únic festival on puc veure a tots els artistes que m'interessen en un mateix line up.


Has creat una llista de reproducció especialment per nosaltres. Pots explicar quin tipus de feeling estaves buscant i per què has triat aquests tracks?

Ho he tractat gairebé com si fos un mix, amb temes que podria posar en algun dels meus sets; però també he inclòs algunes cançons que simplement he estat escoltant amb els auriculars mentre viatjava o anava conduint. És un petit viatge al voltant del món que et porta de Lisboa a São Paulo, passant per Sud-àfrica, Londres, Kinshasa i moltes altres coordenades sonores.


Amb Buraka Som Sistema i amb Enchufada has ajudat a difondre i donar a conèixer diverses escenes electròniques locals allunyades del món occidental, especialment a Angola i el Brasil. Creus que ha canviat alguna cosa en els últims anys sobre la seva acceptació i viabilitat comercial?

Sí, hem estat promovent la rellevància de la música creada als països de parla portuguesa des de fa ja uns quants anys, i és genial observar com algunes d'aquestes increïbles petites escenes han anat creixent gradualment durant l'última dècada fins a formar part en alguns casos del mainstream a Portugal i al Brasil, o fins i tot en altres parts del món. Hi ha molt de talent en aquests llocs i tots aquests ritmes i patrons rítmics encara tenen molt que oferir al món. El futur és excitant en aquest sentit.


Aquests últims anys a Sónar hem creat un nou escenari, SonarXS, pensat en part per a donar veu a aquests artistes que han creat les seves pròpies escenes, moltes vegades a través d'Internet. Creus que la xarxa ha democratitzat la creació musical o encara continua funcionant una mica com un ghetto?

Ara hi ha molta més música que abans i les eines per a crear-la clarament s'han democratitzat, així que qualsevol cosa pot succeir en qualsevol moment. I, personalment, crec que això és positiu, perquè ofereix moltes més possibilitats a aquells que es troben fora dels mercats musicals més poderosos i permet que la seva música sigui escoltada globalment. També m'agrada perquè diversifica i amplia l'espectre sonor, la qual cosa sempre és interessant. El que més m'excita d'aquests últims anys és comprovar com idiomes com l'espanyol i el portuguès estan tenint un impacte tan gran en el que s'està escoltant al voltant del món. La indústria de la música no pot ignorar fenòmens que vénen de la ciutat de Mèxic o de São Paulo com acostumaven a fer abans.


El teu recent LP té un fort component brasiler, amb molt de baile funk, però també amb influència d'estils més tradicionals, com la bossa nova. Creus que els gèneres clàssics com aquest continuen estant tan vius de la mateixa manera que ho estan el hip hop o la música de club?

No crec que hi hagi una influència específica del Brasil al disc. El focus principal continua sent Lisboa i el que personalment penso que és la banda sonora de la ciutat, una suma de tots els artistes amb arrels a Angola, Cabo Verde, Brasil i Portugal que m'agraden i que es reuneixen a la capital per a crear una escena conjunta. En aquest procés òbviament existeixen molts gèneres tradicionals que participen d'aquesta amalgama sonora. El que fa que aquest moment sigui tan especial és la forma com aquests gèneres tradicionals estan adquirint una nova vida i un nou lloc a l'escena actual fusionant-se amb l'electrònica. Un bon exemple d'això és l'àlbum "Mundo Nôbu" de Dino d'Santiago, del qual he inclòs un tema a la playlist.


En aquesta mateixa línia, hi ha algun ritme o estil nou que hagi cridat especialment la teva atenció en algun dels teus recents viatges?

Per descomptat. De fet són moltíssims: des del funana fins al gqom passant per la música afroperuana. Sempre estic buscant la novetat i els beats i els patrons més frescos allà on vaig :)