Annegret Fiedler, Perel, porta mitja vida tocant a bandes (com el duet de house pop Klub.Mono) i col·laborant com a vocalista en diversos projectes. Però no ha estat fins l'any passat que ha fet el salt que el seu talent demanava a crits, gràcies al seu fitxatge pel segell de Nova York DFA (fundat per James Murphy, de LCD Soundsystem) i un magnífic primer LP ple de synth-pop brillant i electrònica hipnòtica.
Després de passar per l'última edició de la Red Bull Music Academy a la seva ciutat d'acollida (Berlín), debutarà a Sónar presentant en directe les cançons d'"Hermetica" sobre l'escenari de SonarDôme. Però abans que arribi el moment hem parlat una mica amb ella i li hem demanat que seleccionés alguns dels seus temes favorits en una tracklist exclusiva pel festival.
Hola Annegret, hem estat gaudint molt del teu disc darrerament a la oficina. La primera pregunta és obligada: havies estat abans a Sónar?
Doncs no, aquesta és la meva primera vegada! I estic molt excitada! Tinc moltíssimes ganes d'anar-hi, i més encara, lògicament, perquè actuo en un dels seus escenaris.
Abans del projecte Perel vas passar uns quants anys exercint de DJ a Berlín. Com canvia l'experiència per tu entre el fet de punxar i fer ara directes?
Vaig créixer musicalment tocant a grups i formant part de projectes de directe com a cantant i co-productora, molt abans de mudar-me a Berlín. Quan més tard vaig descobrir el plaer de punxar va ser molt refrescant a nivell creatiu, em va donar un nou enfocament que em va interessar molt; m'encanta la llibertat que et dóna ser DJ i els incomptables moments bons que pots tenir punxant. Tocar en directe significa molta preparació i assaig. Em poso bastant nerviosa abans dels meus shows, perquè no pots amagar-te darrere de la teva pròpia música; si a la gent no li agrada el que escolta, tots saben que aquells sons són teus. Però tot i així, m'encanta tocar en directe, ja que és la millor manera de mostrar el teu treball i la teva personalitat. A més, el risc de que alguna cosa surti malament és molt més alt que quan punxes, i això li dóna un plus d'emoció.
Hi ha un fort component de new wave europea en molts dels tracks del disc. Què és el que t'atreu d'aquest període de la música electrònica dels 80?
Sempre he estat molt fan de l'electrònica dels 80, així com de la new wave, però no et puc donar una resposta fàcil a la teva pregunta. A vegades et sents atret per certes coses i sons i no saps per què. Potser li puc preguntar al meu psicòleg la propera vegada que el vegi! De totes maneres, durant la creació d'"Hermetica" em vaig inspirar en molts altres sons més enllà de l'electrònica dels 80. El resultat és un viatge ple de diferents gèneres i estils musicals. A part del meu treball artístic, a les meves sessions de DJ també incorporo una gran quantitat d'influències dels 90s i els 2000s.
Tens en ment una sensació o alguna idea específica amb la qual t'agradaria que la gent es quedés després de veure el teu show?
L'honestedat és fonamental. Considero la música com un lloc de pau mental on tot és possible, i crec que com més honesta sóc amb mi mateixa, més puc connectar-me amb la meva audiència. Per mi, ser honesta és un objectiu fonamental quan estic sobre de l'escenari.
Com va sorgir el vincle amb DFA i quin paper van tenir en el resultat final del disc?
Al desembre de 2016 vaig punxar amb Justin Strauss a The Lot Radio, a Nova York, quan de sobte va aparèixer Juan MacLean i em va preguntar sobre les cançons que estava posant. "Whoop - aquestes precisament són meves", li vaig dir. En Juan els hi va passar a DFA i dues setmanes després vaig rebre un correu electrònic del manager del segell, Jonathan Galkin, proposant-me directament si volia fer un àlbum amb ells. Volia escoltar tota la meva música, així que li vaig enviar una carpeta plena de tracks i esbossos. Vam parlar molt sobre els tracks i eventualment vam acordar que nou d'ells formessin part del meu LP debut. La majoria dels temes, com "Alles" o "Die Dimension", ja estaven bastant avançats, però necessitaven un acabat adequat. Altres, com "Pastarella Al Limoncello", eren només un esbós, i el segell em va donar alguns suggeriments sobre com continuar i finalitzar la producció. En Jonathan em va ajudar a portar cada track al seu lloc adequat, emfatitzant les virtuts de cadascun d'ells. A vegades, això podia significar el fet de gravar una guitarra addicional, o també eliminar instruments, però mai vaig tenir la sensació de que DFA m'estigués empenyent en una direcció concreta. Al contrari: crec que vaig tenir el millor suport possible per treure el meu primer disc, en tots els sentits.
Has creat una llista de reproducció com a "warm up" del teu show a Sónar. Pots parlar-nos breument sobre la selecció que has fet i sobre algun track que sigui especial per tu?
Bàsicament es tracta de música que m'ha inspirat recentment d'alguna forma o una altra. Hi trobareu temes que acaben de sortir al costat d'altres que són bastant clàssics. De tots ells crec que val la pena destacar i posar un ull sobre Sneaks, que també estarà actuant a SonarDôme aquest any. Des de que la vaig conèixer a la Red Bull Music Academy de l'any passat a Berlín, em sembla l'artista més interessant i refrescant de la nova escena internacional. És cantant, baixista, intèrpret, productora, princesa i punk, tot en una sola persona! L'adoro per tenir una ment tan creativa i lliure.