Sónar Barcelona 2017

Music,
Creativity
& Technology

15.16.17
Juny 2017
Barcelona
24a edició

Descobreix
Sónar+D
Descarrega ja la Sónar APP!

Notícies

Meet K Á R Y Y N: Cerimònies alienígenes i intel·ligència artificial

29/03/2019

Una entrevista amb K Á R Y Y N

L'artista armènia-siriana-americana K Á R Y Y N – una de les primeres confirmades per Sónar 2019 –  ens va captivar amb la seva veu emotiva i els seus ritmes electrònics fracturats. Continuadora d'una rica tradició de compositores electròniques (en la qual, per descomptat, trobaríem a Björk, qui s'ha declarat admiradora de la seva música) i part de la família del mític segell Mute (Depeche Mode, New Order), els seus sons miren amb esperança cap al futur, combinant extraordinàries formes artístiques amb contingut polític i social, estructures poc convencionals i tecnologies d'avantguarda (intel·ligència artificial), amb resultats realment impactants. Abans del seu show a SonarComplex el 20 de juliol, ens atén per Skype des de la seva casa a Los Angeles per a parlar-nos sobre els seus sons i la seva visió transformadora de la música electrònica popular.


Hola K Á R Y Y N, gràcies per acompanyar-nos.

Gràcies per trucar-me.

I felicitats per avançat davant el llançament del pròxim àlbum, ens ha encantat el que hem escoltat fins ara.

Oh, moltes gràcies.

El show a Sónar el 20 de juliol serà la primera vegada que vinguis a Barcelona?

Serà la meva primera vegada a Sónar, però vaig estar a Espanya aquest estiu i vaig poder passar un parell de dies a Barcelona. I em va semblar una ciutat molt bonica. Em va recordar a Alep, la qual cosa la va fer encara més interessant. Així que estic molt emocionada de visitar-la de nou, passejar una mica pels seus carrers, menjar l'excel·lent menjar de la zona i estar prop de gent increïble.

És una molt bona època de l'any per venir...

És realment un dels meus somnis fets realitat. Sempre havia pensat que tocar a Sónar seria increïble, i ara la veritat és que no puc esperar més perquè arribi el moment i compartir l'escenari amb tants artistes interessants com els que hi ha a la programació.

Òbviament, Mute ha tingut una enorme influència en la música electrònica al llarg dels anys. Et sents part d'aquesta tradició o d'algun altre llegat?

Bé, no tinc una idea tan gran de mi mateixa. Em sento realment honrada de ser part del segell degut a la seva història, i sento el suport directe de Daniel Miller, que té una veritable passió per donar suport als artistes i les seves idees esbojarrades. I, per descomptat, espero poder aportar la meva part en tota aquesta història. De fet, per mi té tot el sentit estar a Mute i no a un altre lloc. He passat molt de temps pensant sobre les persones amb les quals establir complicitats, i si he acabat amb ells és perquè compartim aquesta mateixa passió per treballar amb una perspectiva del so molt focalitzada i poder expressar-la d’una manera més gran, com si fos part d'un collage.

Com d'important és la idea del llegat i el llinatge a la teva vida i a la teva música?

El llinatge és molt important. Vinc d'una família d'artistes; òbviament sent armenis allà hi ha molta història, i després d'haver passat tant de temps a Síria i als Estats Units, em sento com un pont entre totes aquestes cultures.

Existeix una noció romàntica de la música electrònica que l’equipara a una mena de llar pels marginats, un espai al qual les persones poden pertànyer quan no tenen un altre lloc on acudir. És aquesta necessitat de connexió amb els altres la que et va portar a deixar la teva formació més tradicional per acostar-te a la música electrònica?

Vaig començar a fer música electrònica perquè els sons, a un nivell primitiu, em motiven i m'emocionen. Jo tocava la guitarra i el piano quan era petita, però quan vaig començar a jugar amb el meu teclat Casio, especialment amb aquell so com d'una alarma que es produeix enmig de dues notes, em vaig tornar boja, i em van entrar ganes de cantar. Realment em va donar una nova vida. I es tracta d'això, la idea de transformació, aquest és realment el nucli de tot el que m'impulsa. Per mi, l'art és el procés, la idea que per a transformar i afectar altres persones té també que afectar-te i transformar-te a tu. Aquí és on poso el focus. Espero que aquesta intenció i l’energia que poso en el que faig pugui arribar a altres persones i que puguin sentir-la també, a la seva pròpia manera. Com si fos una cerimònia alienígena, un espai, un contenidor perquè les persones sentin i explorin els seus records i les seves vides.

Moltes de les teves lletres tenen a veure amb conceptes geomètrics, i hem llegit que algunes persones descriuen la teva música com "arquitectònica". De quina forma es traduirà això a l’espectacle i la posada en escena que presentaràs a Sónar?

Fins ara he estat molt concentrada en els sons, treballant incansablement en ells, fins al punt que el meu disc està a punt de sortir i ja m’he posat a treballar en el següent. Així que tot està succeint simultàniament, i realment ha estat durant l'últim mes quan he tingut la sensació de que tot estava prenent cos. Quan componc veig imatges, formes i colors, com un mòbil penjat del sostre que es va movent i que finalment es para quan està equilibrat d'una manera simètrica. Quan això passa, llavors sé que la composició està acabada. És una espècie de sentiment visual. I en aquest sentit, el show en directe tracta de donar vida a aquestes imatges establint connexions amb les persones adequades per a poder dur-lo a terme. M'interessaria molt poder fer una pel·lícula per acompanyar la meva música, però abans que això és més important crear una arquitectura per l'espectacle, i fer-ho a través de la il·luminació, per establir les formes i els espais. En aquest disc em moc per molts espais diferents, d'una manera més o menys metafísica; a vegades estic a una cova ancestral, asseguda amb el meu ordinador al mig, viatjant a través de la realitat i el temps. La manera com es materialitzen aquestes imatges és precisament el que estic treballant ara, amb la col·laboració de diferents artistes. Així que estic tan excitada com vosaltres per saber com tot això agafarà forma sobre l'escenari.

Molts dels artistes del line up d'aquest any estan experimentant amb la intel·ligència artificial, i tu mateixa vas col·laborar fa poc amb el projecte Young Paint de Darren Cunnigham (Actress). Què és el que t'atreu de treballar amb la intel·ligència artificial?

Com artista, em sembla bastant romàntica aquesta idea de convertir-me en una computadora. Sempre m'ha agradat aquesta qüestió de si són les computadores les que estan adquirint consciència o si som els humans els que ens estem tornant cada vegada més automatitzats. M'agrada molt utilitzar sintetitzadors granulars per processar la meva veu i fer-la el més estranya possible, com si fos un ordinador que s'estigués espatllant. Ho penso d'una manera molt literal: de quina manera poden la meva veu i el meu esperit alinear-se amb l'electrònica i els ordinadors. Aquí és on crec que encaixo. La meva idea és ser la creadora que utilitza la intel·ligència artificial per a donar-li ànima a la computadora. I aquesta ànima sóc jo. No sé si té algun sentit el que estic dient...

Sí sí, totalment. Malgrat ser electrònica, d'alguna manera resulta bastant fàcil identificar-se i empatitzar amb la teva música. És interessant comprovar com, al mateix temps que els algoritmes adquireixen més rellevància per a agilitzar certs processos, molts artistes els esteu utilitzant d'una forma creativa per a accentuar precisament l'element humà...

Jo utilitzo constantment un software per accentuar la meva veu, però vull que sigui accessible tant per a l'expert en electrònica com per a un granger del Mid West. És important que qualsevol pugui escoltar-ho i arribar a algun lloc per si mateix. Per mi resulta emocionant pensar en la computadora com una entitat creativa per dret propi. Com a creadora, intento aportar humanitat a les eines. És una relació que per mi té molt de potencial i que d'alguna manera em resulta molt romàntica.


Volíem preguntar-te sobre el que està succeint a Veneçuela en aquest moment i també sobre el que has vist i viscut a Síria. Et preocupa la rapidesa amb què les coses poden enfonsar-se?

Sempre intento mirar el que és negatiu per treure-li el màxim potencial possible. Tot es redueix al fet que els humans ens despertem i que cadascun de nosaltres fem la nostra part per canviar la consciència de molts altres. I sí, he experimentat la devastació total d'una comunitat de la qual vaig formar part i que ara ja no existeix, i això és terrible. Però, de nou, penso en com podem transformar-ho, com podem donar-li la volta i crear potencial a partir d'això.

Finalment: creus que la música pot unir a les persones davant la fragilitat de la societat?

Sí. La música és un llenguatge que està més enllà de les paraules i més enllà de les fronteres. Òbviament hi ha estils musicals influenciats per determinades cultures, però la música és universal. La música és la manera d’arribar al cor de la gent.