Prenent el seu nom de la paraula llatina que significa "veu", les harmonies celestials i les manipulacions vocals, han posat vōx en una categoria pròpia, on només hi és ella i ningú més. Molt influenciada pel hip-hop i l'r&b americans –influència que queda molt clara amb les seves versions de temes de Kanye West i Frank Ocean, entre d'altres– la seva música va molt més enllà de l'homenatge. Quan actua en directe afegeix un destacat element performatiu, servint-se de disfresses i elaborats vels que compensen i equilibren la nuesa de la seva veu, donant com a resultat una experiència completament única.

A continuació, pots llegir la nostra breu entrevista amb aquesta alumna de l'última edició de la Academy de Red Bull a Berlín, i al mateix temps escoltar aquí la playlist amb alguns dels seus tracks preferits, que ha elaborat expressament pel festival.


Estem molt contents de poder comptar amb tu per la programació d'aquest any de Sónar. Quina és la teva relació amb els festivals? Els acostumes a gaudir, tant com a públic que com a intèrpret?

Jo en realitat sóc bastant introvertida, per la qual cosa no acostumo a anar a masses festivals. Això també significa que, quan hi vaig com a intèrpret, llavors aquells festivals es converteixen en molt especials per mi, per la forma en la qual m'obliguen a sortir de la meva zona de confort.


Hi ha un element performatiu molt potent als teus concerts, que contrasta de forma poderosa amb la vulnerabilitat i la simplicitat de la teva música. És una idea que busques de forma deliberada? És el personatge de vōx d'alguna manera una armadura?

Quan les cançons són molt tranquil·les, m'agrada assegurar-me que la meva energia sigui el més intensa possible, ja que sóc l'única a l'escenari que està interpretant-les i aportant la quantitat de drama necessari per defensar-les. Aquesta amplitud és fonamental per entrar al show i poder sortir-ne satisfeta. Vōx és alhora una gran part del que sóc i un lloc especial per poder sentir i expressar-me de la forma més lliure i profunda possible. Quan vaig deixar enrere la infància i vaig començar a fer-me gran, mai deixava que les meves emocions poguessin aflorar davant de ningú, així que no va ser fins que vaig adquirir un personatge que vaig poder sentir-me lliure i segura per poder-ho fer.


Fa poc vas assistir a la Red Bull Music Academy de Berlín. Com va ser aquesta experiència? Et vas sentir potser més a prop a la cultura del club allà que quan estàs a l'escena de Los Angeles?

Va ser increïble! I, sí, vaig aprendre moltes coses sobre la cultura del club i el techno, amb els quals no estava molt familiaritzada abans d'arribar allà. Va ser una experiència transformadora, especialment a l'hora de trobar-me i conèixer a músics tan diferents de totes les parts del món. Veure tants camins i possibilitats diferents ha provocat que hagi eixamplat molt els límits del meu propi viatge musical.


Parla'ns una mica de la playlist que has creat per nosaltres... quins temes i artistes has triat i per què...

He triat alguns dels tracks d'una llista de reproducció que afegeixo cada setmana a Spotify. He començat amb una cançó meva que acabo de publicar: és el track principal del meu pròxim EP, "I Am Not A God", i parla sobre el fet de trobar la pròpia autoestima. També he volgut incloure algunes artistes que realment m'han inspirat molt durant l'últim any: Rosalia, Mereba, Sevdaliza, Nathy Peluso, Tove Styrke, Miya Folick, Kelsey Lu, Diana Gordon, Tei Shi, St. Beauty, Okay Kaya, Leikeli47, Empress Of, Pussy Riot & Niia. Ja existeixen molts espais ocupats per artistes masculins, així que he volgut parlar de les dones que més m'agraden ara mateix.


Una dels objectius de Sónar, i especialment de l'escenari SonarDôme, és el de descobrir nous talents, i per a això sempre demanem al públic que mantingui una actitud oberta entre gèneres i estils. Òbviament, sabem que escoltes molt de hip-hop, però el teu estil està lluny de ser catalogat com a tal. Creus que en l'actualitat l'audiència tendeix a categoritzar molt ràpid als artistes que escolta?

No, crec que hi ha menys categorització de la que hi havia abans, ja que els gèneres es tornen més diversos i creatius i menys fàcils d'etiquetar. Moltes músiques es queden amb petits nínxols de mercat, però això significa que hi ha molts més artistes que poden sorgir sense la necessitat d'haver de dominar el món sencer. I això em sembla fantàstic.


Hi ha alguna sensació o idea concreta que t'agradaria que la gent s'emportés a casa després de veure el teu directe?

Sempre m'esforço per crear un espai que em permeti ser tan vulnerable com pugui amb l'audiència. Vull que la gent se senti lliure per expressar el que sentin naturalment, sense vergonya ni judici. Això és, almenys, el que acostumo a sentir jo en els directes i shows que més m'agraden.