Versus Synthesizer Ensemble és l'últim projecte de Carl Craig, una idea que va néixer l'any 2008 a La Cité de la Musique i que ha anat evolucionant a poc a poc. El punt de partida és simple però molt ambiciós al mateix temps: adaptar els tracks techno de Craig a un llenguatge simfònic. Per a això ha comptat des del principi amb la inestimable ajuda de Francesco Tristano, còmplice habitual de l'americà i encarregat d'orquestrar tots els temes des del principi. Aquest llarg procés d'adaptació i composició quedarà finalment reflectit en un disc que apareixerà aquest maig vinent al segell francès InFiné, i que Craig interpretarà a SonarLab al costat de cinc músics (Tristano un d'ells, al piano) tocant una amplíssima col·lecció de teclats i sintetitzadors. Una experiència sònica de gran envergadura que és des de ja un els concerts més rellevants de Sónar de Nit.

Una de les moltes raons que han fet de Carl Craig figura central de la música del nostre temps és el seu tarannà inquiet i la seva obertura de mires; de fet, no és aquesta la primera vegada que Craig s'acosta a la música clàssica. El productor de Detroit, amb un currículum que no pot ni tan sols resumir-se en aquest breu text, porta molts anys experimentant amb tot tipus de formats amb l'objectiu d'ampliar els límits del techno i la música electrònica. A "Re-Composed" (2008) va treballar al costat de Moritz Von Oswald sobre peces de Ravel i Mussorgsky; a "The Melody" va remesclar al propi Tristano, i amb els seus projectes Innerzone Orchestra i The Detroit Experiment es va acostar sense por als esquemes del jazz des d'una perspectiva totalment contemporània i renovadora. Amb aquestes credencials i una carrera impecable com la seva, no és d'estranyar que sigui unànimement considerat com un músic visionari i genial, sempre un pas per davant dels altres.